L’arranjament d’aquesta façana té com a objectiu recuperar el disseny de construcció, datat al 1.900.

L’edifici esta catalogat com a bé del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, per això, s’ha realitzat un estudi tenint en compte els antecedents i evolució de l’edifici des de el punt de vista historicoartístic i patrimonial detallant les tècniques constructives i materials emprats incloent un estudi cromàtic.

La recerca històrica de l’estudi de la façana va concloure que aquesta correspon al període del Premodernisme. En aquest període domina la composició horitzontal com els sòcols, cèrcols i frisos amb un tractament uniforme de la superfície del parament i la utilització de mènsules per aguantar les lloses dels balcons que son individuals. L’altura de forjats i volada dels balcons van decreixent en alçada.

En l’estudi centrat en la façana motiu d’aquest projecte destaca la voluntat de diferenciar la planta baixa de les plantes superiors mitjançant la diferencia dels acabats i les textures en el parament.

Recuperant aquest objectiu i mitjançant la presa de mostres de la façana i l’estudi exhaustiu del color, ha ajudat a conèixer la composició dels materials i els colors originals. Amb aquesta informació, s’han escollit dos colors com a principals; el blanc com a acabat del revestiment en planta baixa, mènsules, cèrcols, brancals i cornises, i el vermell, que s’ha aplicat com a acabat del revestiment de les plantes superiors. Els porticons s’han mantingut del color marró i les baranes s’han pintat de color negre.

L’arranjament de la façana també a tingut en comte aspectes més tècnics com la reparació dels elements decoratius, el revestiment de parts de la façana o les lloses dels balcons.